Informació de la comunitat

Dos segles i mig regant l'Alt Urgell

Història, infraestructura i model actual del Rec dels 4 Pobles, des del primer tram del segle XVIII fins al sistema automatitzat d'avui.

Breu història: Naixement i evolució del rec

FASE 1: Construcció per fases, d’Anserall fins a Adrall.

1785 — 1845

No es conserven fonts documentals oficials que permetin establir amb exactitud la data de construcció del rec. Tot apunta, però, que el primer tram es podria datar a finals del segle XVIII, i que l’obra es va anar ampliant per fases fins a arribar a Adrall.

Una de les troballes més significatives és una capsa de fusta tancada amb cinc claus, datada de 1787, que reforça la hipòtesi que el rec ja existia o estava en procés de construcció en aquell moment. Un altre testimoni valuós és un llibre de notes conservat a Cal Rei: indica que el 1825 la família ja utilitzava l’aigua del rec, vuit anys després que el canal arribés a Montferrer (1817). D’aquí es dedueix que abans d’aquesta ampliació ja existia un rec inicial entre Anserall i Castellciutat.

A partir de les fonts recopilades es poden identificar tres fases de construcció:

  • Cap al 1785: Primer tram, d’Anserall a Castellciutat.
  • 1817: Ampliació fins a Montferrer.
  • Cap a 1845: Nova ampliació fins a Adrall.


Altres documents que en fan referència són un llibre de comptes del poble d’Adrall de 1896 (amb dades comptables des de 1847) i un protocol notarial de 1899 d’incorporació de nous regants.

primer tram del rec

0

canal soterrat

0 km

menys de consum d'aigua

0 %

energia/any

0 GWh

Fase 2: Del Molí de La Trobada al reconeixement legal del cabal.

1869 — 1948

L’any 1869 es va construir el Molí de La Trobada, el primer aprofitament hidràulic del rec, amb l’objectiu de generar ingressos per a la Comunitat. Per alimentar-lo es va crear una reguera nova que desviava part del cabal del canal existent.

Per assegurar la propietat del molí i adaptar-se a la normativa vigent, el 1878 es va signar el primer text legal explícit: l’escriptura de conveni i reglament entre les poblacions d’Anserall, Castellciutat, Montferrer i Adrall.

La Comunitat va anar incrementant progressivament el nombre de regants, en part gràcies a la política impulsada per la Mancomunitat de Catalunya, que en afavorir les cooperatives agrícoles va donar impuls al territori i va estendre la superfície destinada a pastures a l’Alt Urgell.

En aquest context, el 1915 es va crear la Cooperativa Cadí, fundada per Josep de Zulueta —també impulsor del Canal d’Urgell. La cooperativa necessitava terres de pastura per alimentar les vaques que proveïen la llet, i molts dels propietaris d’aquestes terres eren alhora fundadors de la Cooperativa i membres de la Comunitat de Regants. Amb el temps es van anar incorporant noves parcel·les per donar resposta a les necessitats creixents de la Cooperativa.

L’any 1948, la Comissaria d’Aigües de l’Ebre va fixar oficialment el cabal d’aigua al qual tenia dret la Comunitat de Regants. El 1965 es van aprovar els primers estatuts de la Comunitat.

FASE 3: Adaptació econòmica i nous estatuts vigents.

1963 — 1993

L’any 1963 es va decidir tancar el molí fariner per la seva obsolescència i per evitar possibles pèrdues econòmiques a la Comunitat. La desaparició d’aquesta font d’ingressos, sumada a un increment constant de les despeses de manteniment del rec, hauria comportat un augment de les derrames.

La solució va ser la incorporació de nous regants: el poble de La Parròquia s’hi va integrar el 1978. El 1983 es va dur a terme una nova ampliació del rec, fet que va contribuir a sanejar la situació econòmica.

El 1984 va aparèixer una nova font d’ingressos: un acord amb l’actual PEUSA, mitjançant el qual la Comunitat cedia el cabal del rec per ser turbinat i retornat posteriorment al canal, a canvi d’un paquet d’accions i altres beneficis econòmics.

El 1993 es van aprovar els estatuts vigents, adaptats a la Llei d’Aigües de 1985.

incorporacions

El projecte actual

Projecte agrícola i energètic

Abans

Reg "a tesa"

Inundació de parcel·les. Un cop superada la capacitat de retenció del sòl, l’aigua sobrant es perd.

desprès

Reg per aspersió automatitzat

Cobertura total, control automàtic i estalvi d’aigua superior al 75% respecte al sistema anterior.

Aprofitament energètic

Una minicentral que no treu aigua de més al riu

L’aigua estalviada amb el reg per aspersió alimenta una minicentral hidràulica al terme d’Adrall que utilitza únicament els cabals excedents, sense necessitat d’extreure més recursos hídrics del riu Valira.

canonada forçada

0 m

de salt

0 m

producció mitjana

0 GWh/any

Tant el sistema de reg com la minicentral estan automatitzats i gestionats des d’un centre de control ubicat al Molí de La Trobada. Aquest projecte ha estat —i continua sent— essencial per a la continuïtat de l’activitat agrícola i ramadera dels regants. Els ingressos procedents de la venda d’energia han permès finançar la modernització del regadiu i garanteixen afrontar el futur des d’una nova cultura de l’aigua, basada en l’eficiència i la sostenibilitat.

Infraestructura

Dades tècniques

Recorregut de l'aigua

Riu Valira
Assut a cota 752
Aigües amunt d’Anserall
Canal principal
10.425 m soterrats
3 sifons · 2 bombejos
4 sectors de reg
Anserall · Castellciutat
Montferrer · Adrall–La Parròquia
Hidrants i parcel·les
Vàlvules automàtiques
Reg per aspersió
Minicentral
Cambra a cota 738
Adrall · 14 GWh/any

El canal principal

La Comunitat capta l’aigua del riu Valira mitjançant un assut situat a la cota 752, aigües amunt d’Anserall. Des d’aquí arrenca el canal principal, amb una longitud total de 10.425 metres, completament soterrat.

Distribució i torns

Dins de cada sector, l’aigua es distribueix per una xarxa de canonades principals que arriben als hidrants. Des d’allà, vàlvules automàtiques gestionen el cabal cap a les canonades secundàries fins a cada parcel·la.

Vols saber-ne més?

Consulta els estatuts o contacta amb la Comunitat

Per a qualsevol dubte sobre el funcionament del Rec o per a tràmits específics, estem a la teva disposició.